Diumenge 21 de gener vaig acompanyar al meu fill a urgències del CAP del Carrer la Mina per una grip que li va venir de cop. No era l’únic perquè a la sala d’espera s’havia improvisat una competició d’esternuts i estossegades. També va aparèixer un noi amb una mossegada de gos i un home amb un estat d’embriaguesa més que important.
De tanta gent que hi havia a la sala d’espera, i per intentar no endur-me algun regalet extra en forma de virus/bactèria vaig decidir que esperaríem a que ens cridessin a fora, just a l’entrada. I és aquí on vaig veure com quatre grups de persones retiraven els seus respectius vehicles de l’aparcament de les urgències del CAP durant l’hora i escaig que vam haver d’esperar.
Aquests quatre vehicles estaven ocupant uns aparcaments reservats per a la gent que ve d’urgències, però que aquests conciutadans van creure que ells es mereixien disposar d’aquest espai per algun motiu que desconec.
El noi de la mossegada deuria marxar amb la vacuna antiràbica punxada al gluti; l’home embriagat vaig veure com una ambulància el recollia al cap d’una estona per portar-lo a la mútua de Terrassa, suposo que per fer-li un rentat d’estómac; i els 200 engripats se’ls va aplicar el protocol adient segons el tipus de grip que cadascú deuria tenir.
Però el que no té cura, com a mínim a curt termini, és la mala educació i la falta de respecte. Detesto la gent que s’aprofita de la bona fe dels altres. Detesto la gent que aparca (un moment diuen) en places destinades a discapacitats, detesto a la gent que aparca enmig del pas de vianants impedint o dificultant el seu pas, detesto els que buiden els cendrés del cotxe al terra, i ara que ho he vist detesto als que aparquen per un ús particular un espai reservat per les urgències mèdiques.

La entrada Una tarda al CAP de la Mina se publicó primero en PENYA BLAUGRANA.